Sentiments...

A vegades, quan un es va guardant secrets per que no te amb qui compartir-los, quan acumula pensaments, quan acumula venjança, quan acumula llàgrimes, quan ho acumula tot, només li queda una sortida.. esclatar a plorar… Així es desfoga,  no soluciona re,  però al menys no li pesa tant la consciència, l’ànima.. Una d’aquestes persones soc jo,  jo tinc tendència a callar-ho tot,  a no dir re, per por a que s’allunyin de mi per el que saben, o per simple por a que s’aprofitin de la teva confiança per fer-te mal, i si, sé que un mateix es el seu pitjor enemic, però a vegades, tems dels que estan en contra teva, quan tindries que témer dels “amics” que t’abracen... D’aquells que t’aixequen, quan caus, preparant un altre cau, on et puguis enfonsar, per tornar-te a ajudar, i així poder demostrar que son de “confiança”, com aquests “amics” ja n’he tingut un parell, i l’únic mal que han fet es que aprengués a no confiar.. ara tinc por, de quedar-me sola, i si, no ho seré mai, tinc una família, una meravellosa família que se que mai em deixarà de costat.. Però que passarà quan un d’ells caigui? Aquesta es una altre gran por, i no tant sols meva, si no la de tots. Perdre a algú, a algú que t’estimes, que t’estimes de veritat... Això si que es una gran por, lo demés? No te tanta importància!