A vegades deixo que passi el temps, sense donar-me’n compte, i es que, penses, escoltant música o en silenci, i, al cap i a la fi, tot en un punt donat, afecta.
Si plou, et sens trist, avorrit, amoïnat, et sents diferent, que no pas els dies en el que veus el sol predominant al cel, és difícil passar per moments “crítics” de la teva vida, en dies que no brilla el sol...
Surts al carrer, respires aire i, notes la frescor de diferents olors, si ets a prop del mar sents aquell petit olor que te’l recorda, si ets al bosc, l’herba mullada, et fa sentir diferent, l’olor de menjar que surt de diferents cases, es una cosa comuna del teu dia a dia, però, això si, depèn del dia...
Aquí dalt, he passat moments de la meva vida que ni tan sols puc arribar a recordar, vaig néixer, i al poc temps va nevar, me’n recordo si, per els vídeos, veníem a fer dinars familiars, amb el pare venia a l’estiu a mirar estrelles, i ara?
Ara sembla que tota la màgia hagi marxat, que res sigui igual, i es que no es pas igual. Mica en mica et fas gran, ja no vols estar a casa jugant amb nines, ni deixant que la teva germana gran t’empipi, la cosa ara no va així, tot es diferent, ara surts al carrer a passar-hi totes les hores possibles per evitar baralles amb els pares, la germana, sigui amb qui sigui.. Diguéssim, que vols fugir...
Des d’aquí dalt, veig tantes coses, he fet tantes tonteries, he parlat durant hores per telèfon, he llegit llibres, he rigut, he vist tantes postes de sol, i el sol m’ha vist plorar, tant, com la lluna...
El text te que tractar d’una finestra, però ven bé no ho és, es un terrat, un pati, un lloc, que m’ha ajudat a créixer, a ser com soc, de bona i dolenta manera.
Sembla mentida que estimis un paisatge que has vist 15 anys de la teva vida, sense que hagi canviat, però així ha sigut, així és, i espero que ho sigui durant molt de temps...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada