Hi ha vegades que un sent coses que no sap com expressar, que la mirada no ho diu tot, però si que deixes anar motes coses, sense adonar-te'n compte. Et pot caure una llàgrima de decepció, disgust, alegria, i si, son sentiments que afloren al teu cervell però que no es la boca on els hi dons estructura.
Es diu que amb el tacte es sent tot, el que es suau, rugós... Però, amb la mirada, de simple vista pots veure si algú està trist, content...
Crec que els ulls són un mirall, no de la teva personalitat, si no de tots els teus sentiments.
N'hi ha de diferents mides, diferents colors, amb pigues, sense.. N'hi ha tot un munt..!
Els colors dels meus ulls, es el que mes m'agrada, ja que em canvien de color quan ploro, quan es estiu, quan em sento insignificant, quan em sento feliç...
La veritat es que el que més em fascina dels meus ulls, es que fa molt de temps quan era petita, veies les coses i no n'ets conscient, o no t'enrecordes. Però al que anava, tu quan recordes alguna cosa del passat, no ho veus en primera persona, no ets tu qui esta en el teu lloc, es com si els teus ulls realment no fossin teus..
La veritat es que el que més em fascina dels meus ulls, es que fa molt de temps quan era petita, veies les coses i no n'ets conscient, o no t'enrecordes. Però al que anava, tu quan recordes alguna cosa del passat, no ho veus en primera persona, no ets tu qui esta en el teu lloc, es com si els teus ulls realment no fossin teus..
