Sincerament crec que no val la pena viure la vida tristament, crec que mai està de més somriure. Un bon somriure, no li fa mal a ningú..
Sóc molt sincera, crec que aquesta es la meva millor qualitat, sempre que penso alguna cosa la dic. Miro de no ser gaire brusca, no vull fer mal a ningú, però tampoc vull que me’l facin a mi. Rares vegades callo les coses, perquè crec que una vida sense mentides seria molt millor. Encara que a vegades alguna mentida pietosa també ens pot ajudar.
La meva segona qualitat és que sé escoltar. La gent sempre que necessita un lloc on deixar anar tots els seus pensaments, els seus secrets, em truquen a mi. Ho fan perquè saben que hi serè per a tot, sigui bo o ja sigui dolent. Per altra banda jo no sóc de deixar anar totes les meves coses, no sóc de confiar masa en la gent, fins que no em demostren que mai em faran mal.
No serà una qualitat, però m’agrada molt abraçar a la gent, transmetre el que sento per ells, m’agrada que sàpiguen que m’importen.
La meva última qualitat és que crec que amb una mirada dic molt més que amb moltes paraules. Els meus amics de veritat ja saben com sóc, saben que encara que somrigui puc estar trista, per això amb una simple mirada els i dic tot. Altres vegades, nomes mirant-nos ens posem a riure, ja ho dic jo que nosaltres, els amics de veritat, ens entenem amb una mínima mirada!
